(convidat octubre 2023)

Lluís Llach i Grande   

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.

Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d’exiliar-se un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d’un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.

Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discs. La seva cançó més popular i més compromesa, L’estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarność fundat per Lech Walesa, i també es va convertir en l’himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà i de la Revolució de Tunísia de 2011.

El 2011 va crear la Fundació Lluís Llach al Senegal. El seu llibre Memòria d’uns ulls pintats fou un dels més venuts de l’any 2012. És un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Lluís Llach va liderar la llista de la coalició independentista Junts pel Sí a la circumscripció de Girona. El 8 de març de 2016 es va convertir en el nou president de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent al Parlament, prenent el relleu de Muriel Casals.

En el discurs que ha fet a la manifestació de la Diada 2023, on hi ha participat com a membre del govern del Consell de la República, ha fet un clam en defensa de la cultura, la llengua i la identitat contra aquells que “volen l’aniquilació del nostre poble”. Ha expressat que la lluita continua amb l’objectiu de fer una societat més justa, democràtica, equitativa i al servei de la ciutadania: “Davant del que ens imposen d’institucions foranes i colonitzadores.” Però també ha criticat amb duresa el govern: “Sabem la importància del govern del dia a dia i del mentrestant, però ja no és admissible que les lluites partidistes per a gestionar les engrunes autonòmiques ens facin perdre la viabilitat del nostre futur com a país.”
Llach també ha fet una crida per la unitat d’acció per a assolir l’alliberament nacional: “Hi hem de ser tots.” Ha lloat la tasca del Consell de la República: “Fa el seu mandant des del Primer d’Octubre, és el seu honor i treballa per assolir-ho en plenitud.” I ha dit que el referèndum va deixar una lliçó per al futur: “Només si tots hi som podrem guanyar la independència.” Finalment, ha recordat que d’ençà del Primer d’Octubre hi ha hagut sis anys de repressió i persecució policíaca. “De trencar costures ètiques de l’estat i fins a mostrar-lo com el que és, un cos corrupte de cap a peus, amb el cap a l’orient i els peus enfangats entre Pegasus, claveguerams, confidents i tota mena de corruptes i corruptors”, ha dit, i ha afegit que s’havia causat la desunió, s’havia volgut arrelar la por entre la gent independentista i que l’autonomia s’havia empoquit d’ençà de l’aplicació de l’article 155.